Sant Jordi

continuarà...

Crònica d'un dia especial (II)

Si ens desplacem pel centre de Barcelona veiem que tots els carrers estan atapeïts de gent i més gent. Qui ens diria que ens atreviríem a endinsar-nos entre la multitud de persones que caminen en to de processó? En un dia qualsevol, només el fet de veure la riuada que envaeix els carrers de Barcelona, faríem mitja volta i ens entornaríem a casa pensant que només els “guiris”, que embogits per veure Barcelona tant si com no, s’atreveixen a patir tot allò. Però com continuem dient, avui tot si val. Avui és un dia especial. Què més dóna que no puguem caminar amb tranquil·litat? Què importa que gairebé no puguem veure els llibres exposats al carrer perquè la gent s’hi tira a sobre com si de les rebaixes es tractés? Ens hem de preocupar per què aconseguir una simple rosa s’hagi convertit en una gran aventura per la qual el cavaller s’ha d’enfrontar contra tot tipus d’entrebancs? El dia no se sap ben bé què té, que fa que adoptem com a normal i ens prenguem amb paciència, fets que en el nostre dia a dia els traurien de polleguera.

A poc a poc el dia es va acabant, i amb ell, els carrers van perdent la lluminositat que durant el dia els ha caracteritzat. Els escenaris que abans tenien vida, ara van desapareixent. Entre els carrers atapeïts es van obrint clarianes, la multitud es dispersa. La lectura, una de les protagonistes del dia, es retira amb dignitat després d’una bona jornada de feina, disposada a descansar fins l’any següent, conscient que només serà molestada per algun inquiet de la literatura. Les altres protagonistes de primer grau, les roses, deixant de costat el protagonisme fins d’aquí 365 dies, fan lloc a la floristeria per esperar l’arribada d’altres companyes, no germanes, l’endemà a primera hora. És així, doncs, un dia no qualsevol, on Catalunya s’ha llevat de bon matí per a celebrar una festa ( i no una derrota o una reivindicació com està acostumada a fer), se’n va a dormir. Tindrà un bon son no pas afectat per la crisi que actualment ens afecta, ja que com diu una dita holandesa: “En època de crisi es venen més flors i més pintallavis”.

Fi.

Espero que us hagi agradat