divendres, 24 d’abril del 2009

Sant Jordi

Crònica d’un dia especial (I)


Ens trobem tots just a la cruïlla en ple centre de Barcelona: el carrer Pelai amb les Rambles. En un dia normal, les aceres estarien desertes, només hi veuríem aquells o aquelles que amb cara d’ adormits es desplacen a la feina. Un silenci caracteritzaria l’ambient i només el so dels clàxons en mig d’un embús podria distorsionar l’inici del dia. Avui però, no és així. Les cares de la gent que es desplaça, de ben segur a la feina com cada dia, no expressen cansament ni desil•lusió ni “poques ganes de”, sinó, una especia de sensació de “avui és un dia especial, toca gaudir-lo, és màgic”. Així doncs, els primers matiners ja corren cap a les paradetes o floristeries per comprar “la rosa”. Sí, avui és Sant Jordi. Els carrers, des de primera hora, comencen a adornar-se amb flors i llibres, un fet que només passa un cop a l’any.

Des d’aquest punt, es veu com la vida d’un dia qualsevol queda aparcada en un racó. El centre de Barcelona ja no és el de la rutina. Avui la Plaça Catalunya té com a protagonista el plató de TV3, davant el Fnac tenim RTVE, BarcelontaTV i Catalunya ràdio, ... i així consecutivament. Avui els mitjans de comunicació són més presents que mai al carrer. A cada cantonada, entre mig de la gentada que poc a poc va omplint els carrers sense deixar el més mínim espai buit, o en algun balcó, hi ha un, dos, tres,... periodistes que intenten captar aquell instant precís que mostra que avui, i només avui, és Sant Jordi.

Les hores passen, i amb elles el sol va pujant cada cop més amunt. Fa un dia calorós, sembla ben bé, que l’estiu ja sigui aquí i tot just acabem el més d’abril. En vista de les setmanes passades en que la pluja era l’actriu principal i ens donava la impressió que haguéssim de tornar a començar el hivern, avui ha sortit el sol. Això ens fa pensar que la gran estrella que tenim quilòmetres per sobre nostra també vol celebrar aquest dia tan especial. Si més no, així ens ho demostra. Els tirant, les sandàlies, les ulleres de sol, i fins i tot els pantalons curts, són la imatge principal d’un dia que sembla que ens transporti a ple més de juny o juliol. Sempre hi ha, però, els despistats, que els veus ocupats traient-se capes i capes de roba que al final ja no saben on ficar, perquè seguint amb la rutina de la setmana han sortit ben abrigats amb jaquetes d’hivern i jerseis de llana.


continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada