Oslo, Vigeland Park
La tardor, sincerament una estació de l'any que poc m'agradava. Sovint em transmet tristor i cansament. Està situada entre un estiu de sol brillant, calor desmesurada i vida al carrer, i un hivern fred i amarg, aquest impàs que a poc a poc t'acostuma a la fresca i t'obliga, sense dir-t'ho, a quedar-te a casa.
Una època de l'any per remullar-se, però no a la piscina, per abrigar-se, quan encara tens el regust de la calor d'estiu entre els llavis, i de mudar-se, com aquelles serps que canvien de vestit.
Aquest any però, veig la tardor d'un altre color. És ben cert que potser és més trista, l'aigua està més present que mai i el fred ha picat a la porta abans d'hora, però aquest any és diferent. Dinamarca i Noruega li donen a aquesta estació un altre sentit. Les fulles dels arbres es desprenen lentament com si no volguessin mai arribar a tocar al terra perquè saben que llavors haurà arribat l'hivern, per això abans de fer-ho passen per una infinitat de colors i tonalitats; verd clar, groc, taronja, vermell i granat intens. És com si desitgessin deixar constància de si mateixes, com si el seu vestit hagués de canviar tantes vegades com sigui possible per a que els xafarders els facin fotografies i els curiosos es quedin embadalits.
Només cal caminar per un parc, aturar-se per uns minuts i gaudir del que la naturalesa ens ofereix. Uns minuts de placidesa, sovint no cal res més.
Aarhus, botanic garden
