diumenge, 26 de desembre del 2010

Una cadira buida




Nadal...


Època de l'any en que t'obliguen a estar content, ser solidari i repartir alegria. Però per altra banda, i sense demanar-ho, les tristos són més intenses i els dies grisos menys clars. M'agraden molt aquests dies, malgrat ser moments de contradiccions, m'agrada viure'ls a la meva manera.
Nadal significa dies amb la família i retrobaments després de grans períodes d'absència. És doncs, un moment en que les cadires buides tenen una llum especial que les enfoca amb força per deixar clar i alt qui falta any rere any...

És bonic veure en els ulls dels més petits aquella il·lusió per la màgia d'una llegenda que cada any fa avivar la ingenuïtat dels menuts i la infantesa dels més grans. Sovint és l'única oportunitat pels adults de tornar a ser nens. Aquesta, crec jo, és la màgia del Nadal: tornar a posar-te nerviós després d'haver picat ben fort al tió o llevar-te agitat després d'una nit que vols que sigui ben curta.


Aquest 2010 és diferent, les sensacions es barregen... tornar a ser a casa després de quatre mesos, tornar a veure a tothom, ganes de retrobaments amb la família i amics, però alhora tornar a la realitat i adonar-te que no podràs retrobar a qui més voldries...
Hi ha a qui li fan el caldo i hi ha a qui li toca fer-lo...

Punt d'esperança


BON NADAL!
MERRY CHRISTMAS!

diumenge, 12 de desembre del 2010

El bes del capvespre



Sovint no hi ha res més bonic com un petó cap el tard en un dia fred de desembre.

Moments íntims


A vegades, només vols sentir l'escalfor... l'escalfor dels qui t'estimen, del qui estimes, del teu petit país...


Aprofito per recomentar un llibre de petons... "Petons de diumenge" de Sílvia Soler.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Silly dilemmas II


It's a bright day and do you want to play a match. But... look at the pitch. What would you do?

I maybe would change the play, what about a sledge race?


Do you what to play?