Nadal...
Època de l'any en que t'obliguen a estar content, ser solidari i repartir alegria. Però per altra banda, i sense demanar-ho, les tristos són més intenses i els dies grisos menys clars. M'agraden molt aquests dies, malgrat ser moments de contradiccions, m'agrada viure'ls a la meva manera.
Nadal significa dies amb la família i retrobaments després de grans períodes d'absència. És doncs, un moment en que les cadires buides tenen una llum especial que les enfoca amb força per deixar clar i alt qui falta any rere any...
És bonic veure en els ulls dels més petits aquella il·lusió per la màgia d'una llegenda que cada any fa avivar la ingenuïtat dels menuts i la infantesa dels més grans. Sovint és l'única oportunitat pels adults de tornar a ser nens. Aquesta, crec jo, és la màgia del Nadal: tornar a posar-te nerviós després d'haver picat ben fort al tió o llevar-te agitat després d'una nit que vols que sigui ben curta.
Aquest 2010 és diferent, les sensacions es barregen... tornar a ser a casa després de quatre mesos, tornar a veure a tothom, ganes de retrobaments amb la família i amics, però alhora tornar a la realitat i adonar-te que no podràs retrobar a qui més voldries...
Hi ha a qui li fan el caldo i hi ha a qui li toca fer-lo...
Punt d'esperançaBON NADAL!
MERRY CHRISTMAS!
Anna, tu sí que tens una llum especial. Creu-te que encara que siguis tu a qui li toca fer el caldo segur seguríssim que se t'agraeix des d'on sigui :)
ResponEliminauna abraçada ben forta!!!