Oslo, Vigeland Park
La tardor, sincerament una estació de l'any que poc m'agradava. Sovint em transmet tristor i cansament. Està situada entre un estiu de sol brillant, calor desmesurada i vida al carrer, i un hivern fred i amarg, aquest impàs que a poc a poc t'acostuma a la fresca i t'obliga, sense dir-t'ho, a quedar-te a casa.
Una època de l'any per remullar-se, però no a la piscina, per abrigar-se, quan encara tens el regust de la calor d'estiu entre els llavis, i de mudar-se, com aquelles serps que canvien de vestit.
Aquest any però, veig la tardor d'un altre color. És ben cert que potser és més trista, l'aigua està més present que mai i el fred ha picat a la porta abans d'hora, però aquest any és diferent. Dinamarca i Noruega li donen a aquesta estació un altre sentit. Les fulles dels arbres es desprenen lentament com si no volguessin mai arribar a tocar al terra perquè saben que llavors haurà arribat l'hivern, per això abans de fer-ho passen per una infinitat de colors i tonalitats; verd clar, groc, taronja, vermell i granat intens. És com si desitgessin deixar constància de si mateixes, com si el seu vestit hagués de canviar tantes vegades com sigui possible per a que els xafarders els facin fotografies i els curiosos es quedin embadalits.
Només cal caminar per un parc, aturar-se per uns minuts i gaudir del que la naturalesa ens ofereix. Uns minuts de placidesa, sovint no cal res més.
Aarhus, botanic garden
Saps, diria que el meu amor per la tardor es va despertar fa uns 3 anys, quan vam anar a Banyoles amb les tulipes, però crec que estava dins meu feia molt i molt de temps, quan a Estats Units veia tots els colors des de la finestra de casa, al meu propi jardí. Potser aleshores no els sabia gaudir prou, i ara, tot i que a Barcelona sigui dificil de veure, la distingeixo no només en els pocs colors que es veuen per la ciutat, sinó en el to del cel i el sol, en l'olor que desprèn sense que es faci notar tan explícitament. Feia temps que no gaudia tant d'una estació com aquests dies de tardor...i m'alegro que la comencis a veure d'una manera ben diferent!
ResponEliminaUn petó ben gran Anna!