Els cavallers i les donzelles
La diada de Sant Jordi és d’aquelles dates difícils d’oblidar. Ningú pot passar per alt un dia tant pur com aquest. Els carrers s’omplen de gent, sí. Però els carrers es decoren amb roses i llibres, creant un ambient de llegenda, d’un conte de fades que té data de caducitat. Per tot arreu es respira la tranquil·litat als rostres de la gent, i trobar aquell llibre o escollir la millor rosa és la gran aventura del dia. Ells es converteixen en cavallers i elles en donzelles.
La cultura popular és la que ens ha fet arribar on som, la que permet que formem part de la història, i la que ens inspira llegendes que aboquen a consolidar diades com aquesta. Hi ha qui sent més com a catalana aquesta festivitat que d’altres molt menys esperades. No cal dir-ho, per molts Sant Jordi hauria de ser festa nacional. No cal recordar derrotes ni reivindicar drets per crear una festa, ens cal, sense pensar-ho, un dia que ens faci ser feliços i que permeti a cadascun dels catalans i catalanes que se li dibuixi un somriure. Aquesta data és, sense anar més lluny, el 23 d’abril.
Ben cert és que cada cop pesa més l’ànsia de comprar aquell llibre que ha estat novetat, un llibre, que de ben segur que molta gent guardarà a la llibreria sense fer-li cas posteriorment. Considero, i tan de bo m’equivoqués, que hi ha gent que deu tenir una sola llibreria a casa que omple any rere any només, i dic només, amb el llibre que li regalen per Sant Jordi. És trist, però és així. De cara a la façana és mol bonic veure com tanta gent es volca en la cultura, ni que sigui pe un dia, però cal pensar que les llibreries per Sant Jordi fan l’any, per tant, siguem llestos i no els regalem diners. Llegim el que ens regalen que un llibre a l’any no fa mal.
Malgrat les cues de formigues que desfilen pels carrers de Barcelona, i tants altres pobles i ciutats catalanes, malgrat les ratoneres en les quals ens fiquem quan volem anar a prendre alguna cosa, malgrat la bogeria de compres compulsives de llibres. Deixem de costat la nostra realitat,el drac que ens envolta, i embarquem-nos en un conte. Convertim-nos en cavallers i donzelles que per un dia són els protagonistes.
Benvinguda senyoreta Anna al món del blog!
ResponEliminaI què millor que començar amb un homentatge al dia de Sant Jordi, que per sort hem pogut compartir juntes aquests últims anys!
Jo, també com a nouvinguda en aquest món cibernàutic blogger, només et puc dir que escriguis sobre el que a tu t'interessi, que ens ensenyis les imatges que a tu t'impacten...i que ens facis gaudir de la teva vidió del món amb "una mirada".
Un petonet ben fort!