No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre. Començo citant l’últim fragment del “Carta a Dolors” de Miquel Martí i Pol. El poema del qual pertany aquesta peça és de bellesa extraordinària ja que sembla increïble com un ésser humà pot ser capaç de resumir de manera tant perfecte un sentiment tant profund com és l’absència d’un ésser estimat. Les paraules són precises i les expressions exactes. Si busquem en el diccionari el mot “absent o absència” el defineix com: No present en algun lloc o separat, allunyat d’algú. Aquesta sembla una expressió que pot adherir-se a qualsevol cosa i/o persona, existent o no, però si la lliguem amb la definició de “mort” veurem que significa cessació de la vida. Aquestes dues paraules, aparentment allunyades, tenen una interrelació que les apropa. Cessar la vida, provoca l’absència d’aquest algú en algú altre.
És doncs aquí on volia anar a parar. Mai te n’adones de l’absent que algú pot arribar a ser fins que aquest esdevé pols, fum, boira, en definitiva, matèria invisible. Per això vull llençar un crit enlaire: No deixeu cap petit detall que passi al vostre voltant sense prestar-li l’atenció que mereix, no penseu que allò o aquell algú no té importància, quedeu-vos amb l’essència i recordeu que un cop passi no tornarà. Així que, abans de deixar volar aquesta oportunitat, aprofiteu-la per després no penedir-vos.
